Author

2 posts

Escalfant motors…nevada a la vista

El títol del nou post em penso que ja és prou clarificador. Estem com uns nens amb sabates noves i amb el neguit aquell que és difícil de verbalitzar però que va fent xup-xup inexorablement.

Som conscients que estem parlant d’una ciència que es basa en una de les seves branques principals  en la previsió i per tant sempre hi haurà lloc a  possibles canvis més o menys sobtats . Però partint d’aquesta premisa val a dir que aquest cop la incertesa ha anat deixant pas a una certesa cada cop més plausible. Que nevarà els propers dies a la ciutat de Barcelona, els del Comando Tibidabo ho tenim bastant colla avall, el fet que caldrà concretar és el “quan ” i el “quant”, i això malauradament a hores d’ara encara no està ni molt menys definit. I segurament no ho estarà fins que la realitat s’imposi a qualsevol virtualitat de qualsevol model.

Només dir-vos que per aquest espai, entre d’altres, anirem actualitzant en la mesura del possible tot el que envolti a aquest episodi encisador. Molta sort ¡¡¡

Inèrcia hivernal

L’alegria va per barris. El darrers dies del mes de febrer i fins i tot gran part del mes de gener , un gran patró sinòptic a trets generals, ens ha perseguit pels dies dels dies…podem dir que ha estat inusual principalment per la seva persistència . I si bé, amb petits matissos, les seves consequències han estat apoteòsiques en uns llocs i una mica frustrants en d’altres. Tot això  dit des d’un punt de vista d’aficionat a la méteo i més concretament “obsessionat a la méteo  i a les nevades a llocs poc habituals”. Deixo clar aquest punt perque a molts dels mortals del nostre pais segurament les seves preferències meteorològiques siguin d’altres oposades. Aleshores millor que deixin de llegir ;).

Els darrers dies la xarxa en va plena de fotografies apostoflants de nevades apocalíptiques en zones de la serrelada pirinenca. Val a dir que ens hauriem de remuntar molts anys enrera per trobar gruixos similars . El per què de tot plegat em penso que l’hem d’anar a buscar a capes ben amunt. Agafem un mapa qualsevol d’un dia qualsevol del mes de gener a capes altes:

jet

Observem com la corrent descendent del   Jet de l’ona polar  passa cagant llets damunt dels nostres caps i pràcticament en perpendicular a la serrelada pirinenca , sobretot als llocs exposats clarament a la vessant més atlàntica. Si a això li afegim aire fred en alçada producte d’una inestabilitat marcada , ja tenim un bon còctel explosiu. Però és clar ,un cop traspassats els Pirineus, aquests vents poden guanyar en acceleració però perden ràpidament capacitat higroscòpica. Tret d’alguns episodis breus d’enxamplament de l’ona polar i l’enratirada del Jet més a l’oest, la inèrcia a tornar al punt de partida ha estat la constant.

Veiem aquest mapa del mes passat:

gener

Altes pressions açorianes amb ganes de pujar de latitud , no serà que no ho intenti l’açorià, altes pressions escandinaves i un passadís per entrar les baixes des d’Islandia. Aquest mapa és del 13 de gener…. i l’hem vist repetit dies i dies i dies. Algun cop fins i tot hem pensat en un episodi similar al 31 de gener del 86, però per naps o cols , posteriorment mai s’ha produit un fusió forta entre l’anticicló de les Açores i l’escandinau. Ni tampoc hi ha hagut durabilitat quan ha aparegut l ‘anticicló Groenlandès doncs aquest últim ha fet una mica com el Guadiana, aparèixer i desaparèixer. Si a això li sumem que degut a la disposició de les peces  últimament l’anticicló rus ha estat sustentat per una advecció càlida en alçada, hem begut oli. Fins i tot algunes sortides dels models els darrers dies ens marquen una disposició isobàrica que podriem anomenar  “d’entrada siberiana”, i malauradament la font manantial està més escalfada que de costum per las dates en que estem. En les properes hores sant tornem-hi …baixa escolant-se per l’escletja atlàntica apuntant al Golf de Viscaia i en funció de si ens creaua més al nord o més al sud cap a la Mediterrania, la inestabiliatat quedarà més o menys reduida. Amb els geopotencials baixos que tindrem , la precipitció allà on es doni serà en forma de neu força avall. A partir dels 500 metres i inclús més avall si els xàfecs són importants. Ho anirem seguint  no sigui que hi hagi alguna emblanquinada anecdòtica a llocs de la serrelada litoral.