Author

21 posts

Menció a Arucitys – 8TV

El Comando Tibidabo vol agraïr públicament a la Mònica Usart i a l’equip de l’Arucitys la menció al nostre grup durant l’emissió del programa de dimecres 13 de Març del 2013.

Us deixem el vídeo de l’emissió del programa on s’ens menciona, a partir del mínut 03:00.

Videos de la neu al Tibidabo

Durant la matinada del 23 de Febrer del 2013 els membres del Comando Tibidabo Carles, Christian i Marcos pujaven al cim de la muntanya del Tibidabo per grabar aquestes fabuloses imatges. Si voleu saber que fem de matinada quan neva pel Tibidabo, aquí teniu un bon recull de videos ;)

 

 

 

 

 

Neu al Tibidabo

Per fi, neu al tibidabo i a la ciutat de Barcelona :). Us deixem a continuació la foto i el video de la nevada al tibidabo durant la matinada del 23/02/2012.

 

Neu al Tibidabo

10 consells per a una ventada

Com que més val prevenir que curar i de cara al fort vent que bufarà durant aquest cap de setmana, especialment la nit de dissabte a diumenge, us volem donar 10 consells per a una ventada per tal de ajudar a prevenir qualsevol tipus d’accident.

  1. Intenteu netejar i deixar lliures d’objectes les terrasses i balcons, retirant testos, gàbies, decoració exterior, etc. que pugui caure al carrer.
  2. Plegueu tendals i tanqueu o fixeu qualsevol porta o finestró exterior.
  3. Eviteu si no es necessari sortir al carrer. En cas de sortir eviteu passar per sota de bastides, zones en obres, murs, tanques publicitaries o edificis en construcció.
  4. Estigueu atents a la informació meteorològica de la tv, radio o internet per informar-vos en tot moment de la situació actual.
  5. Doneu un cop d’ull a l’estat de la vostra façana i retireu qualsevol element que pugui caure al carrer com son teules i trossos de paret en mal estat.
  6. Si us trobeu al camp o zones de bosc eviteu fumar, cremar matolls, utilitzar petards, artefactes explosius o encendre qualsevol tipus de foc. El foc amb el vent es dels més dificils de controlar i no cal que recordem els terribles incendis d’aquest estiu a l’Empordà i altres zones, oi?.
  7. Tingueu a mà un lot  amb piles. Si, es una ciutat i no ha de passar res, però els pals electrics en mal estat cauen amb el vent, ho sabieu?
  8. Motoristes: precaució màxima. Eviteu agafar la moto si no es estrictament necessari.
  9. Màxima atenció a la carretera si es necessari el vostre desplaçament en cotxe, furgoneta o camió. Encara que un vehicle tingui un pes considerable, ja coneixeu com se les gasta la força del vent.
  10. Eviteu practicar esports a l’aire lliure o qualsevol activitat nautica.

Sabeu aquells caps de setmana ideals per a menjar crispetes i mirar una pel.licula? Doncs aquest cap de setmana es ideal per a fer-ho ;).

 

Crònica de la primera nevada del 2013 al Tibidabo

El Comando Tibidabo no podia faltar a la seva cita. Fent cas dels models meteorològics i tirant d’intuició, ja un cop els últims rajos de sol iluminàven la ciutat ( val a dir que ja eren escasos doncs un tèl de núvols cada cop més espessos guanyàven protagonisme), un primer “escamot” es dirigía a dalt del cim. En poca estona els núvols van deixar de ser amenaçadors per pasar a donar pluja directament. La temperatura era baixa  però sense gaires estridències. Juntament amb les primeres gotes però, el mercuri va començar a devallar. Partiem de bastant amunt , al voltant dels 6ºC, i res feia pensar que la precipitació líquida passés a estat sòlid en poques hores i si ens refiàvem de la majoria de models encara menys esperàvem que la precipitació aguantés massa estona.

Respecte al model GFS en la seva última sortida de les 12h.del dia 22, a 700 hpa.( alçada bastant propicia per veure com va la columna troposférica d’humitats) no era precisament optimista:

Però sempre s’ha de tenir clar que tots els models es basen en hipótesis, i la realitat a vegades ens ofereix un panorama diferent. I així va ser.

Masses nuvuloses enfilàven de sud-sudest direcció la costa central. Faltava veure si s’endinsarien o pel contrari patinarien paralelament a la costa.

Tot just eren les 19 h. i calia esperar…  una hora més tard les precipitacions ja tocàven decididament terra ferma i pel mar la cosa s’intuia que venia amb certa energía.

A banda, el solc que acompanyava al front fred que veía creuant d’oest a est de la Península, el feien alentir formant una baixa a la Meditterania occidental. I quan parlem de baixes a la Mediterrania, normalment ja hem begut oli pel que fa a les prediccions. Si son d’un radi d’acció de pocs kilòmetres, com era el cas, la seva ubicació final dependrà molt per saber el temps que pot fer d’una comarca a una altre, inclús si són comarques veines.

 

I ves per on . una petita mesobaixa semblava que es volia incrustar enfront les costes barcelonines. Vàrem enregistrar una pressió mínima de 998,7 hpa., per posteriorment a partir de la mitjanit pujar ràpidament. Una bona “rosca” s’apreciava  que s’anava configurant en les imatges de satèlit:

 

La precipitació que es veía dins del mar va anar agafant un gir ciclònic i ens la vem menjar de plè.Resultat: unes 5 hores plovent damunt la ciutat de BCN, amb aire fred a totes les capes ( -30 i -1 aproximadament) i uns 18 litres recollits. Però és clar, si aquests litres hagessin estat d’aigua en la seva totalitat doncs hagués estat bé, però segurament no mereixerien una menció especial. Al voltant de les 0.15 h. del dia 23 l’aiguaneu feia acte de presencia al Tibidabo amb 2.5ºC, i així ens vem estar una estona ( sen’s va fer llarguíssima), fins que voilà ¡¡ uns flocs grans i molt humits ens van donar la benvinguda. Vem baixar fins els 1.3ºC al voltant de les 2h. quan la nevada era més consistent.A aquelles hores la cota de neu estava situada a la ciutat de Barcelona al voltant dels 375 metres, tot i que l’aiguaneu estaba a tocar amb les primeres cases de l’Arrabassada. Deu n’hi do ¡¡¡¡¡

Va ser una nevadeta molt minsa, res especial, però tenint en compte que ja feia dos hiverns que no pujàvem, sempre fa il.lusió. Una altre nevadeta al sac ( nocturna per no perdre la costum, tret del 8 de març gloriós). En tot càs el més especial trobem que va ser una nevada provinent d’una massa atlántica i això sí que és ben extrany. Una nevada sense cap influencia continental i que agafi tan avall no és un fet molt habitual per les nostres contrades. Podriem dir que va ser la germana petita, moooolt petita, del mític gener del 86. Ho diem estrictament per la font manatial de les masses d’aire, pel demés, poc o res a veure, quedi clar.

Ara tocarà esperar al febrer…. Que de ben segur hi haurà una segona oportunitat, i qui sap si molt millor ;).

Us adjuntem també un video de 8tv on la Mònica Usart cita al Comando Tibidabo dins del programa Arucitys, cap al minut 02:34 aproximadament: http://www.arucitys.com/#!dimecres-23-01-13/c97w

 

 

Setmana d’hivern

Malgrat el títol, ja aviso que no nevarà a Barcelona aquesta setmana. A la que ensumem una mica els primers freds rigorosos de la temporada ( per altra banda ja tocava) i venen amanits amb certs comentaris sensacionalistes d’algunes cadenes de televisió, molta gent a ciutat ens fa la pregunta de rigor: -nevarà?Com comprendreu nosaltres som els primers que ens agradaria donar una resposta afirmativa, però malauradament els models meteorològics ens han fet baixar del núvol ( mai millor dit) i el que insinuàven com una probabilitat factible fa escassos dies, s’ha quedat en un” dels  Pirineus cap amunt  i després Itàlia”. No cal dir que dona una certa ràbia veure encapçalar els telenoticies amb nevades abundants a la veina França i a cotes pràcticament arran de mar, i aquí a dues veles. Si, al Pirineu serà un món apart, cert. Però que nevi al Pirineu no deixa de ser  habitual als mesos hivernals, o almenys hauria de ser-ho. Tot i que la quantitat que els hi caurà no serà gens menyspreable i per tant serà força noticiable.

Però no tot en méteo s’acaba amb la neu . Nevi o no nevi a Barcelona ens ha de deixar veure el bosc, i aquest bosc és força apasionant pels qui ens agrada aquesta ciència. Una lluita titànica de dues masses d’aire de procedència oposada esdevindrà els propers dies pràcticament al damunt dels nostres caps. I aquest “pràcticament” és el que ens ha fet anar de corcoll a nosaltres i als models meteorològics. Aquí veiem un mapa ilustratiu del que tindrem les properes hores:

lluita

Una massa freda acupant gran part de Centreeuropa que es veu impulsada cap a baixes latituds per la borrasca situada a la zona d’Itàlia. Juntament amb l’anticicló que emergeix pels Paisos Escandinaus crea un corrent fred. Hi ha associat molt aire fred i així ho marquen les isotermes amb bosses de fins a -35ºC a 5.500 metres d’alçada. Alçada que equival als 500 hpa. tot i que en aquest cas l’hauriem de baixar alguns metres degut al baix geopotencial  que queda reflectit amb els colors blaus.

Per altra banda veiem com per l’Atlàntic, masses molt més atemperades van empenyent cap a l’est. Això sempre és així doncs la circulació general atmosfèrica a l’hemisferi nord va d’oest a est. Perque aquesta circulació de les borrasques s’aturi necessitem d’un bloqueig i quant  més potent sigui millor. per la banda baixa del mapa, a la nostre esquerra apareix el nostre inseparable “Amic” de les Açores. Semblaria que amb ganes de voler-se juntar amb l’anticicló escandinau. Sobre el paper les peces les tenim sobre el taulell i amb una molt bona disposició. Una zona depressionària secundària  veiem com es despenja pel sud de les Britàniques per l’única escletja que hi ha apuntant cap el Cantàbric. Fins ara tot perfecte per un possible desallotjament fred cap a casa nostre. Si anem unes hores més enllà veiem el seguent:

vabe

La baixa ja ha creuat el Cantàbric i se’n va direcció al Medierrani. Pot fer d’atractor del fred europeu impulsant pel seu darrera la llegua d’aire fred cap  a nosaltres. Un primer problema que ja s’intueix és que la baixa en comptes de reactivar-se, s’afebleix. I si a més a això hi juntem que l’anticicló escandinau no guanya pressió, doncs la resposta serà que els canalitzadors del fred no tenen suficient entitat per fer-nos arribar la massa freda, quedant-se a les portes. Posteriorment la baixa italiana reabsorveix la mesobaixa però tot el gruix de l’aire fred es va desplaçant inexorablement cap a l’est:

casi

I ara seguidament el mapa a 850 hpa.  equivalent a 1500 metres d’alçada:

merda

Aquest mapa val a dir que és bastant cruel. Es un reflexe molt precís del que és quedar-se amb la mel als llavis. Amb un anticicló més potent sense pràcticament tocar ni una coma de la disposició dels centres d’acció , “otro gallo nos hubiera cantado”. Estem parlant a tres i quatre dies vista i per tant encara hi ha marge per petits canvis, però val a dir que no hi confiem gaire en un tomb molt sobtat. Encara ens queda molt hivern. No baixem la guàrdia.Ens veiem algun dia d’aquests pel Tibidabo. Salut ¡¡¡¡