Crònica de la primera nevada del 2013 al Tibidabo

El Comando Tibidabo no podia faltar a la seva cita. Fent cas dels models meteorològics i tirant d’intuició, ja un cop els últims rajos de sol iluminàven la ciutat ( val a dir que ja eren escasos doncs un tèl de núvols cada cop més espessos guanyàven protagonisme), un primer “escamot” es dirigía a dalt del cim. En poca estona els núvols van deixar de ser amenaçadors per pasar a donar pluja directament. La temperatura era baixa  però sense gaires estridències. Juntament amb les primeres gotes però, el mercuri va començar a devallar. Partiem de bastant amunt , al voltant dels 6ºC, i res feia pensar que la precipitació líquida passés a estat sòlid en poques hores i si ens refiàvem de la majoria de models encara menys esperàvem que la precipitació aguantés massa estona.

Respecte al model GFS en la seva última sortida de les 12h.del dia 22, a 700 hpa.( alçada bastant propicia per veure com va la columna troposférica d’humitats) no era precisament optimista:

Però sempre s’ha de tenir clar que tots els models es basen en hipótesis, i la realitat a vegades ens ofereix un panorama diferent. I així va ser.

Masses nuvuloses enfilàven de sud-sudest direcció la costa central. Faltava veure si s’endinsarien o pel contrari patinarien paralelament a la costa.

Tot just eren les 19 h. i calia esperar…  una hora més tard les precipitacions ja tocàven decididament terra ferma i pel mar la cosa s’intuia que venia amb certa energía.

A banda, el solc que acompanyava al front fred que veía creuant d’oest a est de la Península, el feien alentir formant una baixa a la Meditterania occidental. I quan parlem de baixes a la Mediterrania, normalment ja hem begut oli pel que fa a les prediccions. Si son d’un radi d’acció de pocs kilòmetres, com era el cas, la seva ubicació final dependrà molt per saber el temps que pot fer d’una comarca a una altre, inclús si són comarques veines.

 

I ves per on . una petita mesobaixa semblava que es volia incrustar enfront les costes barcelonines. Vàrem enregistrar una pressió mínima de 998,7 hpa., per posteriorment a partir de la mitjanit pujar ràpidament. Una bona “rosca” s’apreciava  que s’anava configurant en les imatges de satèlit:

 

La precipitació que es veía dins del mar va anar agafant un gir ciclònic i ens la vem menjar de plè.Resultat: unes 5 hores plovent damunt la ciutat de BCN, amb aire fred a totes les capes ( -30 i -1 aproximadament) i uns 18 litres recollits. Però és clar, si aquests litres hagessin estat d’aigua en la seva totalitat doncs hagués estat bé, però segurament no mereixerien una menció especial. Al voltant de les 0.15 h. del dia 23 l’aiguaneu feia acte de presencia al Tibidabo amb 2.5ºC, i així ens vem estar una estona ( sen’s va fer llarguíssima), fins que voilà ¡¡ uns flocs grans i molt humits ens van donar la benvinguda. Vem baixar fins els 1.3ºC al voltant de les 2h. quan la nevada era més consistent.A aquelles hores la cota de neu estava situada a la ciutat de Barcelona al voltant dels 375 metres, tot i que l’aiguaneu estaba a tocar amb les primeres cases de l’Arrabassada. Deu n’hi do ¡¡¡¡¡

Va ser una nevadeta molt minsa, res especial, però tenint en compte que ja feia dos hiverns que no pujàvem, sempre fa il.lusió. Una altre nevadeta al sac ( nocturna per no perdre la costum, tret del 8 de març gloriós). En tot càs el més especial trobem que va ser una nevada provinent d’una massa atlántica i això sí que és ben extrany. Una nevada sense cap influencia continental i que agafi tan avall no és un fet molt habitual per les nostres contrades. Podriem dir que va ser la germana petita, moooolt petita, del mític gener del 86. Ho diem estrictament per la font manatial de les masses d’aire, pel demés, poc o res a veure, quedi clar.

Ara tocarà esperar al febrer…. Que de ben segur hi haurà una segona oportunitat, i qui sap si molt millor ;).

Us adjuntem també un video de 8tv on la Mònica Usart cita al Comando Tibidabo dins del programa Arucitys, cap al minut 02:34 aproximadament: http://www.arucitys.com/#!dimecres-23-01-13/c97w