Setmana d’hivern

Malgrat el títol, ja aviso que no nevarà a Barcelona aquesta setmana. A la que ensumem una mica els primers freds rigorosos de la temporada ( per altra banda ja tocava) i venen amanits amb certs comentaris sensacionalistes d’algunes cadenes de televisió, molta gent a ciutat ens fa la pregunta de rigor: -nevarà?Com comprendreu nosaltres som els primers que ens agradaria donar una resposta afirmativa, però malauradament els models meteorològics ens han fet baixar del núvol ( mai millor dit) i el que insinuàven com una probabilitat factible fa escassos dies, s’ha quedat en un” dels  Pirineus cap amunt  i després Itàlia”. No cal dir que dona una certa ràbia veure encapçalar els telenoticies amb nevades abundants a la veina França i a cotes pràcticament arran de mar, i aquí a dues veles. Si, al Pirineu serà un món apart, cert. Però que nevi al Pirineu no deixa de ser  habitual als mesos hivernals, o almenys hauria de ser-ho. Tot i que la quantitat que els hi caurà no serà gens menyspreable i per tant serà força noticiable.

Però no tot en méteo s’acaba amb la neu . Nevi o no nevi a Barcelona ens ha de deixar veure el bosc, i aquest bosc és força apasionant pels qui ens agrada aquesta ciència. Una lluita titànica de dues masses d’aire de procedència oposada esdevindrà els propers dies pràcticament al damunt dels nostres caps. I aquest “pràcticament” és el que ens ha fet anar de corcoll a nosaltres i als models meteorològics. Aquí veiem un mapa ilustratiu del que tindrem les properes hores:

lluita

Una massa freda acupant gran part de Centreeuropa que es veu impulsada cap a baixes latituds per la borrasca situada a la zona d’Itàlia. Juntament amb l’anticicló que emergeix pels Paisos Escandinaus crea un corrent fred. Hi ha associat molt aire fred i així ho marquen les isotermes amb bosses de fins a -35ºC a 5.500 metres d’alçada. Alçada que equival als 500 hpa. tot i que en aquest cas l’hauriem de baixar alguns metres degut al baix geopotencial  que queda reflectit amb els colors blaus.

Per altra banda veiem com per l’Atlàntic, masses molt més atemperades van empenyent cap a l’est. Això sempre és així doncs la circulació general atmosfèrica a l’hemisferi nord va d’oest a est. Perque aquesta circulació de les borrasques s’aturi necessitem d’un bloqueig i quant  més potent sigui millor. per la banda baixa del mapa, a la nostre esquerra apareix el nostre inseparable “Amic” de les Açores. Semblaria que amb ganes de voler-se juntar amb l’anticicló escandinau. Sobre el paper les peces les tenim sobre el taulell i amb una molt bona disposició. Una zona depressionària secundària  veiem com es despenja pel sud de les Britàniques per l’única escletja que hi ha apuntant cap el Cantàbric. Fins ara tot perfecte per un possible desallotjament fred cap a casa nostre. Si anem unes hores més enllà veiem el seguent:

vabe

La baixa ja ha creuat el Cantàbric i se’n va direcció al Medierrani. Pot fer d’atractor del fred europeu impulsant pel seu darrera la llegua d’aire fred cap  a nosaltres. Un primer problema que ja s’intueix és que la baixa en comptes de reactivar-se, s’afebleix. I si a més a això hi juntem que l’anticicló escandinau no guanya pressió, doncs la resposta serà que els canalitzadors del fred no tenen suficient entitat per fer-nos arribar la massa freda, quedant-se a les portes. Posteriorment la baixa italiana reabsorveix la mesobaixa però tot el gruix de l’aire fred es va desplaçant inexorablement cap a l’est:

casi

I ara seguidament el mapa a 850 hpa.  equivalent a 1500 metres d’alçada:

merda

Aquest mapa val a dir que és bastant cruel. Es un reflexe molt precís del que és quedar-se amb la mel als llavis. Amb un anticicló més potent sense pràcticament tocar ni una coma de la disposició dels centres d’acció , “otro gallo nos hubiera cantado”. Estem parlant a tres i quatre dies vista i per tant encara hi ha marge per petits canvis, però val a dir que no hi confiem gaire en un tomb molt sobtat. Encara ens queda molt hivern. No baixem la guàrdia.Ens veiem algun dia d’aquests pel Tibidabo. Salut ¡¡¡¡